Live Interview
And why does that matter?
This is how a Mato agent talks. Take the other seat: answer a few and feel it follow the thread.
Podcast charts
Published by SX3
Tot aprenentatge comen�a amb la curiositat, i aquesta nom�s se satisf� quan es responen les nostres preguntes. De fet, la psicologia determina que la curiositat �s una for�a vital clau per a la felicitat, el creixement Intel�lectual i el benestar. Hi ha estudis que diuen que als 6 anys els infants deixen de formular moltes de les preguntes que els venen al cap perqu� han anat acumulant tants comentaris desmotivadors o negatius per part dels adults (ara no toca!, un altre cop?, no preguntis tant!) que ho acaben deixant estar...
On the charts
Every published chart this podcast appears in, in the snapshot behind this page. Each one links to the chart it came off.
From the feed
The latest episodes published to this podcast’s own RSS feed. Titles and descriptions are the publisher’s.
La Mireia ens explica que �s monarquia. �s una forma de govern en la qual la prefectura de l'Estat recau sobre el rei, variant les seves compet�ncies i poders segons el tipus de monarquia que s'instal�li. Hi ha tres tipus de monarquia: absoluta, constitucional i parlament�ria. La successi� mon�rquica �s heredit�ria, passa del rei al seu primog�nit.
La Mireia ens explica per qu� no �s bo el consum de begudes energ�tiques. Els principals problemes del consum habitual de begudes energ�tiques s�n els efectes adversos d'un consum excessiu de cafe�na: nerviosisme, irritabilitat, insomni, n�usees, cefalea, tremolors, augment de l'ansietat... Consumir-ne regularment pot causar depend�ncia f�sica moderada i toler�ncia a la cafe�na.
La Lua t� sis anys i vol saber qu� fan els voluntaris. Per comen�ar, hem de saber que els voluntaris s�n aquelles persones que decideixen ajudar a altres de manera gratu�ta i perqu� ells ho decideixen. Les funcions varien depenent el projecte, i poden ser acompanyar persones grans o ajudar a menjadors socials, per exemple. A Catalunya i altres pa�sos existeix la llei del voluntariat, que estableix els drets i els deures dels voluntaris i de les organitzacions que reben la seva ajuda.
La Noa, de 14 anys, t� curiositat per saber l'origen de la senyera, la bandera catalana. Al segle IX, Guifr� el Pil�s va rebre un escut d'or amb barres vermelles de mans del Rei, per la seva valentia a la batalla, en el que les barres vermelles eren les ferides que Guifr� havia patit en combat. La primera mostra que existeix de l'escut, per�, �s de 1150, quan Catalunya es va unir amb la corona d'Arag� i aquest escut es va convertir en la bandera oficial de Catalunya al s. XV, durant el regnat de Pere IV d'Arag�.
La Berta d'Olesa de Montserrat t� curiositat a saber quines s�n les esportistes m�s conegudes actualment. La Mireia explica que algunes de les esportistes catalanes m�s guardonades del m�n s�n la futbolista Al�xia Putellas, la tenista Paula Badosa i la snowboarder Queralt Castellet.
La Mireia contesta al Jan que els humans al llarg de la hist�ria han aplicat el que s'anomena selecci� natural. Aix� consisteix a escollir les caracter�stiques de les verdures que m�s els interessa i reproduir-les en noves verdures, per fer-les per exemple, resistent a malalties.
La Mireia respon a l'Emma de Barcelona que la manera com se celebra Nadal arreu del m�n t� punts en com�, com reunir-se amb la fam�lia, adornar cases i locals o menjar un aliment concret. Tot i aix�, la manera de celebrar-ho �s ben diferent, com per exemple a Finl�ndia, on el m�s t�pic �s anar a la sauna acompanyat de la fam�lia.
El Pol t� curiositat sobre qu� s'ha de fer si toquem una ortiga. Doncs es deu al fet que aquesta planta cont� �cid f�rmic i histamina que �s el que provoca que apareguin els s�mptomes de co�ssor i dolor. Els p�ls de les fulles de l'ortiga s�n molt fr�gils i nom�s amb tocar-los es trenquen i desprenen aquests compostos que li serveixen a la planta de protecci� natural.
A la Paula li agradaria saber com reflecteixen la nostra imatge els miralls. D'acord, imaginem que un mirall �s com una finestra m�gica. Quan mires a trav�s d'aquesta finestra, pots veure una c�pia de tu mateix i de tot el que t'envolta, per� sembla una mica diferent.
El Leo, un nen d'onze anys, t� curiositat per entendre per qu� els nens petits solen xocar m�s sovint amb objectes. Aquest fenomen es deu al fet que, quan som petits, la nostra habilitat per coordinar els moviments encara est� madurant. A m�s, la capacitat per calcular dist�ncies i comprendre l'espai al nostre voltant tamb� est� en desenvolupament.
En Joan, un noi curi�s de vuit anys, vol saber quan es va inventar la bicicleta. La nostra recerca indica que la bicicleta va comen�ar a prendre forma a principis del segle XIX. La primera versi�, anomenada "la m�quina errant" o "celer�fer", no tenia pedals i es propulsava amb els peus del ciclista tocant a terra alternativament.
La Mina, una nena d'onze anys, est� interessada a saber quin �s l'esport m�s benefici�s per a la salut. Els esports que es comencen a practicar des de petits, com ara caminar o nedar, s�n considerats molt saludables. Entre aquests, la nataci� destaca per la seva �mplia gamma de beneficis per al cos i la ment.
El Pol, de nou anys, vol saber per qu� la benzina �s tan cara. Per resoldre el dubte del Pol ho farem a trav�s d'un exemple molt simple. Imaginem que la benzina �s com una llimonada que volem comprar a la botiga. Si de sobte tothom vol m�s llimonada, per� hi ha menys llimones disponibles per fer-ne, la botiga pot vendre la llimonada m�s cara perqu� tothom en vol i no n'hi ha prou per a tots. Aix� passa amb la benzina, per� encara amb m�s factors que s'han de tenir en compte.
La Bruna, que t� dotze anys, vol saber qui va inventar el pa amb tom�quet. Aquest plat t�pic no t� un inventor espec�fic, ja que �s el resultat d'una evoluci� culin�ria. Origin�riament, el pa amb oli era un costum est�s a tota la Mediterr�nia. El tom�quet va arribar a Europa al segle XVI, per� no es va comen�ar a afegir al pa amb oli fins a uns dos segles despr�s.
L'Aleix est� cansat de barallar-se amb el seu germ� i vol entendre per qu� passa aix�. �s com� que els germans es discuteixin, ja que passen molt de temps junts i comparteixen espais i objectes, com les joguines. A m�s, les difer�ncies de personalitat i car�cter poden provocar conflictes. En el nostre p�dcast, oferirem a l'Aleix consells per millorar la comunicaci� i la relaci� amb el seu germ�, ajudant-los a entendre's millor i a reduir les baralles.
L'Eva, que t� onze anys i viu a Barcelona, vol entendre per qu� veiem la Lluna amb diferents formes al cel. Aix� passa perqu� la Lluna gira al voltant de la Terra i, al mateix temps, la Terra gira al voltant del Sol. La llum del Sol il�lumina la Lluna, per� depenent de la seva posici� en relaci� amb la Terra i el Sol, veiem nom�s una part de la Lluna il�luminada. Aquestes diferents parts il�luminades s�n el que anomenem fases lunars.
La Marta, de Barcelona, t� la curiositat de saber per qu� la pilota de rugbi �s ovalada. El rugbi �s un esport on dos equips competeixen per fer punts portant o passant aquesta pilota ovalada fins a la zona de marca de l'equip contrari. �s important recordar que no es pot passar la pilota endavant amb les mans, nom�s cap enrere. Aquestes s�n algunes de les regles b�siques del rugbi.
L'Anna, que t� nou anys, t� una pregunta molt divertida i alhora curiosa: per qu� a vegades ens quedem en blanc? Aquest fenomen es deu al fet que els senyals el�ctrics que ajuden a recuperar la informaci� emmagatzemada al cervell no es transmeten b� a trav�s de les neurones. Aix� tendeix a passar en moments de gran tensi� emocional, quan tenim ansietat o quan estem molt cansats.
La Laura ens porta aquesta pregunta, i la Mireia ens explica com, durant 800 anys, del 711 al 1492, els �rabs van residir a la pen�nsula Ib�rica. Van entrar-hi per l'estret de Gibraltar l'any 711, derrotant els visigots a la batalla de Guadalete, i van deixar una gran empremta en ci�ncia, literatura, medicina, arquitectura i, fins i tot, el nostre vocabulari.
Aquesta pregunta tan interessant i tan divertida ens l'ha feta la Carla, de sis anys. A difer�ncia dels animals, els humans podem parlar perqu� el nostre cos t� les caracter�stiques necess�ries: una gola i boca dissenyades per articular sons, la llengua, els llavis i les cordes vocals. Els animals necessitarien molts canvis f�sics i psicol�gics per poder parlar.
Ranking source
Apple Podcasts rankings via the Mato Topic Intelligence Platform.
Observed September 20, 2026.
Apple and Apple Podcasts are trademarks of Apple Inc., registered in the U.S. and other countries.
Pairs with
Bring this source into Mato to read its transferable patterns, then turn them into an original show for your own audience.